MEN N VAIG A PEU




 












Cal oblidar la teulada vermella
i la finestra amb flors.
L'escala fosca i la imatge vella
que s'amagava en un racó.
I el llit de fusta negra i foradada
i els teus llençols tan nets
i l'arribar suau d'una matinada
que et desperta més vell.

Però no vull que els teus ulls plorin:
digue'm adéu.
El camí fa pujada
i me'n vaig a peu.


Cal dir adéu a la porta que es tanca
i no hem volgut tancar.
Cal omplir el pit i cantar una tonada
si el fred de fora et fa tremolar.
Cal no escoltar aquest gos que ara borda
lligat en un pal sec,
i oblidar tot d'una la teva imatge
i aquest petit indret.

Cal carregar la guitarra a l'esquena
i tornar a fer el camí
que un vespre gris remuntant la carena
em va dur fins ací.
Les ones han de d'esborrar les petjades
que deixo en el teu port.
Me'n vaig a peu, el camí fa pujada
i a les vores hi ha flors.










ME VOY A PIE.

(Joan Manuel Serrat)


Hay que olvidar el tejado rojo
y la ventana con flores.
La escala oscura y la vieja imagen
que se escondía en un rincón.
Y la cama de madera negra y agujereada
y tus sábanas tan limpias
y la llegada suave de una madrugada
que te despierta más viejo.

Pero no quiero que tus ojos lloren:
dime adiós.
El camino es cuesta arriba
y me voy a pie.

Hay que decir adiós a la puerta que se cierra
y no hemos querido cerrar.
Hay que rellenar el pecho y entonar una canción
si el frío de fuera te hace temblar.
No hay que escuchar este perro que ladra
atado a un palo seco,
y olvidar todo de golpe tu imagen
y este pequeño lugar.

Preciso cargar la guitarra a la espalda
y volver a hacer el camino
que un atardecer gris, remontando la loma
me trajo hasta aquí.
Las ondas deben de borrar las huellas
que dejo en tu puerto.
Me voy a pie, el camino es cuesta arriba
y en los bordes hay flores.




Comentarios

Entradas populares de este blog

LA BRUJA - Letra