SUEÑOS PUTOS...SOMNIS PUTOS..

SOMNIS PUTOS ...


Ara que intenta escapar per la porta del son i fa fins l'impossible per deixar en l'oblit les múltiples imatges que apareixen constantment amb l'únic propòsit d'aclaparar a les persones i aconseguir amb això que el ciutadà quedi atònit per les quantitats d'indústria que afecten els cervells.

Busca a la carpeta dels documents del seu cap circular i extreu sense saber perquè un carpeta que diu: Somnis putos ....

L'obre amb interrogació per venir a descobrir que:

Es troba de peu sobre els passadissos de marbre d'aquell Palau. Es troba precisament en una àrea on el pis brilla tant que la seva silueta es descobreix completament. Vostè va vestit de pantalons negres, camisa de màniga llarga disposada per a les mancuernillas, a més de les seves sabates llustrosos que va comprar a la Canadà. Es posa el monyo de violeta que ho fa aparèixer per un moment com un gentlemen anglès. Recàrrega els colzes sobre la pàgina 3 de l'Alegries. Aquí una dona rossa mostra els seus pits roses i el seu cul eteri. En aquestes és quan per la porta de vernís, es presenta un senyor semblant a John Gavin. L's'acosta poc a poc i li demana una aigua mineral. En un acte mecànic li serveix el Tehuacan, l'home que beu a glopets. Després deixa el got plàstic i li diu que des de fa una estona l'ha venut observant i que la seva cara i la seva silueta li semblen meravelloses. Vostè pensa preguntant que vol aquest cabró. Després treu de la seva sac una caixa de cigars fins i un encenedor que sembla or. Dóna una xiulada suau, exhala el fum formant un fil tènue que més tard desapareix. Busca la manera de treure'l de la fotografia de la rossa i li torna a insistir. Li diu que el seu cos és artístic i que la seva cara la troba magnífica per pintar. Vostè li diu que si vol pintar, ja que busqui un model i no un mascle cabrum. Ell li diu que si no té inconvenient després de la funció l'acompanyi a casa seva. Aquí li expliqués els detalls de les seves intencions. Després cerca en la seva cartera i li ofereix un bitllet de cent dòlars.

La resposta queda en l'aire. Vostè surt cap a la catifa i busca a Antonio Menéndez, li diu que hi ha un assetjador de luxe que ja li va cansar. I també li diu que està a punt de deixar anar un chingadazo a la cara. Antonio s'encamina al lloc on John estava i igual que el blau fum del seu cigar es va esvair.
En acabar Nureyev seu número clàssic, vostè pren la sortida. Són gairebé les dues del matí. Aquí a la porta del darrere de Belles Arts ho espera el seu germà. En sortir entre el tumult d'artistes, tècnics i manuals descobreix l'elegant sembla que l'espera pacient. Fa un gest per a insistir sobre la pintura.
Ja sembla que es mira en pilotes o mostrant el cul en alguna galeria de Nova York.

Però han passat molts anys des d'aquell maig 83 i ara es troba ficat en un altre somni puto. Però com les polítiques i les conductes s'han relaxat sembla no importar que a molts se'ls faci aigua la canoa, i aquells que es consideren mascles i homenets queden complaguts quan un altre els mesura l'oli, i dones lletges que es posen màscares de Salinas de Gortari i posen mostres de teatre ens resulten lesbianes i bones pa les truites.

Aquesta vostè en una àmplia sala on hi ha una multiplicitat de persones. Es troba assegut de costat esquerre esperant que alguna cambrera li serveixi una instantània. De costat dret un libanès però mexicà s'ho mira amb la seva cara homosexual. Primer busca insistentment el seu braç i el toca lleument. Després intenta col.locar el braç complet sobre el seu coll. És aquí que vostè intenta escapar-se però el libanès d'ulls petits l'atrapa al mateix instant que li proporciona un petó.

Les persones que ho reconeixen s'acosten a aquest gros i els ulls els canvien, presa inusitat brillantor i de les seves boques es pot apreciar que surten baves d'admiració. I no és per menys aquest individu acaba d'aparèixer a Forbes i segons les seves xifres és l'home més ric de tot el món. Diu que cada hora guanya com un putamadral de dòlars. És aquesta la raó per la qual tots els que s'acosten a ell babean com a gossos agraïts.

En saber vostè també que aquest senyor és ric mac ànec intenta donar per acabada la seva conversa. El angoixat per la presa que està a punt de perdre li ofereix un fideïcomís per a que visqui amb ell.
Així que surt directe al carrer, es puja a un acte que passa, moments després el carro xoca amb un altre de cara. Arriben tres individus que semblen russos. Són russos, això ho sap perquè ara van parlar i li va esmentar la mare. Un d'ells el que sembla Boris Varisnikov treu una arma i dispara sobre el cubà que condueix el vell Dodge ...




Original d'Alfredo Arrieta
Per elpueblodetierra.
Nec spe, nec metu
Estats Units Mexicans.
11 març 2010.