VUDU

VUDU




Vostè es dirigeix a comprar un pa. Descobreix que en un negoci que mai havia vist hi ha dos expenedoria. En el primer hi ha una fila de 8 persones, ells van vestits amb roba de marca. Entren al forn pomposa i els mira que s'abalancen pels pastissos gavatxos. Al costat contrari hi ha pa per al poble. Un home amb la seva manta, també fa el seu lloc en la fila dels desesperats. Una mà negra i ungles amb terra subjecten tres pesos que algun li va regalar no sense abans descobrir en la seva expressió un deix de menyspreu.


Vostè va a la fila dels morts de fam. En el fons hi ha una venedora que s'assembla a l'actriu Paltrow. L'informa que per ara només hi ha coixí sense subsidi, cada un li costa dos pesos. L'home de la manta pensa que només li arriba per coixí i la seva meitat.


Vostè porta en els seus braços al seu gat Kito. Ell es baixa de la falda i comença a buscar pels racons. La dona li diu que es va afanyar a avançar, la vida és de files, tràmits i cues immenses. Surt el seu gat i li nota que té la cua amb sang. Kito es troba com espantat. Després surt un ratolí negre negre que és la mascota de la guera. Vostè li reclama que aquest punxi animal ja va mossegar al seu gat. Ella li respon ensenyant-li els estralls, els rascades i les mossegades que li va clavar la seva felí.


Amb dos pans a les seves butxaques, recorre la ciutat, el seu gat ja no l'acompanya. Ara va pels carrers de la infame ciutat de Mèxic. Són les cinc de la tarda i en plena avinguda Exèrcit Nacional s'estaciona un automòbil Mercedes Benz.
Al seu interior dos homes es criden i s'enutgen, un d'ells treu un arma i li dispara. L'altre cau mort i es compleix una altra vegada la història de Caïm i Abel.


Hores més tard, una onada de fred abat al món. Mèxic és una nevera. Un home arriba a Guanaceví. Hi ha vint graus sota zero. Les persones ja es van acostumar a aquesta situació, per les nits es cobreixen amb més de dotze mantes per mitigar. Un home porta diàriament les lectures de les temperatures, diu que li paguen vint pesos per escriure i reportar els freds extrems.


Tots tiretes i descobreix sota d'una escala en ple Insurgentes un home intentant escapar de la mort. També porta una manta però el fred és de gossos. Vostè pensa que si aquest home vagabund s'hagués cognom Saba. Ebrard, ullerós i despentinat, hagués interromput les seves son i hagués anat al seu rescat. Però aquest home es diu Patrocini Pérez i ell no significa res, perquè ell és ningú ...


Acostumat a la duresa de les vida i sotmès als rigors de molts desgraciats, li arriba una nota esgarrifosa. Als nois d'Haití els va fallar el vudú. Tant bruixot i tants maleficis i ninots amb agulles i gallines degollades, i banys de fang en els rius, tants fetitxes i collarets colors, imat gens de llances i nadius en la seva esgarip, ara caldrà invocar els Bokor tants diables i cultura mil.lenària vinguda d'Àfrica per a res. Els edificis es van venir avall, diu un pastor Gringo que Haití està maleït. Deu ser per això que ara es troba devastat.



És llavors que recorda l'altre terratrèmol del 85. On van arribar els auxilis i el govern federal mexicà va quedar en pausa, encara té en la memòria als soldats traient terra en cubetitas. Després va arribar Nancy Reagan i li va entregar un home un xec per un milió de dòlars per donar suport als que van patir. Mai van veure un cèntim. Fins i tot es portava un acumulat de la recaptació, centenars de milions de pesos que van haver de quedar en mans d'algun murri amb llicència, Després es van robar els queviures, la roba, fins i tot es va comentar que equips complets van anar a parar a mans de funcionaris públics. A vostè li van portar una vegada tres quilos de mantega que la seva etiqueta deia que aquest producte lacti el donava el govern de Canadà.


D'aquest temps als que van corrent les persones s'han tornat gairebé pedra. Ningú no és solidari, ara per ara priva l'odi i el rancor. Els mitjans de comunicació informen en un intent protagonista, i diu als que escolten que la presència de Mèxic es fa evident al país negre. Vostè pensa que sense necessitat d'assistir a l'illa del vudú, per ací en sòl Azteca per si a algú se li va oblidar hi ha 50 milions de damnificats de la vida. Ja sembla que els avions Hèrcules aterrin a les zones de pobresa extrema i els portin tovalloles sanitàries. Ahir a la nit López Dóriga va dir que també calia enviar-obrellaunes.


Vostè surt de casa i ja hi ha algun amb fam i no se li cau el sostre perquè viu a cel ras com si d'un zombie es tractés ...


Original d'Alfredo Arrieta
Per elpueblodetierra.
Nec spe, nec metu
Estats Units Mexicans.
14 gener 2010.