LA TORTUGA DE CHOCOLATA Texto

LA TORTUGA DE XOCOLATA



Ara et trobes en un estat d'exaltació i no saps quin pugui ser la causa. Saps que no pots escapar del vertigen i com si fossis un equilibrista creues el filferro i pots veure a les persones que corren com si fossin trucades a rebre una herència quantiosa. Des de dalt els pots ubicar i descobreixes amb pesar que tots allà baix són uns egoistes de marca registrada.

Si ósses baixar i caminar per aquells carrers veuràs que ningú t'ofereix un got amb llet, molt menys un panet de mantega.

Pots veure que la importància més gran d'aquestes persones és anar connectats a uns aparells que emeten música i tot tipus d'informacions. Fins i tot són aparells tan avançats que pots saber molt abans que matin a algú, on serà i de quina manera.


Arribes a un terrat i deixes la perxa per la pau. Busques un maletí on vas deixar les teves sabates tennis. Descobreixes que una de les agulletes està rosegada se l'ha d'haver menjat una rata com aquelles que pul.lulen en els partits polítics nacionals.

Sales per un carreró estret que moltes vegades ha estat escenari per a filmar pel lícules de gásteres i d'homes que són perseguits i corren per la justícia.
Vas al lloc de les revistes i decideixes comprar una a on apareixen diuen les besnéta de Venustiano Carranza ensenyant les natges. Diuen que aquesta acció és un homenatge als herois de Mèxic ara que s'acosta el bicentenari de les gestes d'Independència i de la revolució respectivament.


És que aquí tot s'aprofita, es fa servir el que serveix, i el que no, es mana als poblats. Hi ha a més un diari d'ahir on s'anuncia que ara com a novetat es faran aliats dos partits polítics que sempre han estat adversaris amb el propòsit de guanyar al revolucionari institucional, és a dir s'alien la merda amb la cagada i viceversa.

I aquí és on la puerca torça la cua, es s'ajunten en amasiato l'esquerra amb la dreta per treure profit dels electors en primer lloc i posteriorment repartir-se els botins que deixen ser diputat, president municipal i governador estatal.
També el crim només per ara disminuir la seva acció, llevat que a la matinada d'avui un home i una noia van perdre la vida perquè van ser metrallats a San Rafael Chamapa cap als rumbs de Naucalpan a l'Estat de Mèxic. Tirats pel carrer diuen els que van arribar al lloc dels fets que a terra es van recuperar més de 20 casquets de diferents calibres.


I també que comenta en el medi dels esports que un futbolista d'origen paraguaià va ser ferit de gravetat al cap perquè va rebre un tret precís. El que no s'entén que feia un esportista a les cinc del matí en un bar de Insurgentes renyint amb altres persones. És probable que l'home mori però el seu destí de la mateixa manera que la sort sempre estan tirades.

Procedir a caminar i per aquell carrer de la que et feia referència, apareixen uns soldats que disparen una porta propera, per on acabes de passar. Trossos de fusta surten ràpidament i la porta pateix immediatament com deu i nou forats.

Ells corren per atrapar i el que s'assembla a Mel Gibson et parla en anglès. Et pregunta que si saps el parador del teu oncle Loreto. Li dius al soldat que l'última vegada que ho has vist va ser fa més de 20 anys.
Anaves aquestes vegada per un viaducte manejant un automòbil que fabricava l'empresa Rambler. Li donaves volta a la rodeta del estèreo quan a sobre de tu va aparèixer un fum negre, va ser llavors que la precaució et va obligar a sortir de la via ràpida per saber de la falla. Per totes les parts del motor sortia el vici. Hi havia una fuita de gasolina que de seguir podries provocar una explosió o que si més no el teu cotxe es fes chicharrón.


Com vas poder vas arribar a la casa de la teva mare. Vas buscar alguna eina que et servís per estrènyer algunes femelles i així ho vas fer però el raig de combustible era incontenible.

En això es va aparèixer Loreto i es va acostar per veure el que estaves fent. Es toco la barbeta i et va dir que ara tornava, i el vesteix desaparèixer per un carrer de pols i amb la seva roba de tons de blau.

Al llindar de les onze del aquell matí Loreto retorn amb una bossa de plàstic, va començar a treure fierros i fierros, tubs de coure, femelles de bronze, cola del que fan servir els plomers. Després et va dir que et fessis pá enllà i va procedir segons ell a reparar la fuga del carburant. També noto que el teu et portes alguna cosa mamón quan li vas dir que el carburador del teu cotxe era nord-americà i que com podia treure el mexican alambrito i reparar la falla, la tecnologia gringo, li vas dir no admet xiclets per tapar els clotets.
Loreto no va prestar atenció als teus sarcasmes i va preferir ficar-se en el motor. Després com si d'un cirurgià es tractés et va anar demanant pinces, femelles, tornavís, i amb les seves ganes i amb el seu enginy va aconseguir la seva comesa. Convençut que havia reparat la falla del degoteig, et va dir que començarà a caminar novament el motor i Oh Déu que chingon som els mexicans, res no ens deté, i tot ens pela la verga. Això vas dir.


Quan el soldat va sentir la teva història, es va donar volta i li va preguntar pel seu nom, va arrufar el nas i et va dir Gibson.
Aquest cabró, li vas dir a Loreto qui sap que arranjaments té amb el govern de Veracruz que pot fins i tot treure els presos de les seves cel perquè el pugui filmar una pel.lícula. Que ous tan blaus ¡...


Ara vas enrere d'una tortuga que és de xocolata, i aquests la saps perquè està plovent i la està mullant. Una nena s'acosta a ella i li dóna un rapa en la seva closca, posteriorment es xucla el dit i li diu a la seva mare que sap a xocolata. La tortuga no és gens lenta i es fica en l'estacionament de la Secretaria de Comerç, aquell edifici que va caure amb el terratrèmol de 1985.
A la part del gegant vermell hi havia servei de menjador i un cop amb set pesos que és el que costava el esmorzar vas anar una mica abans d'arribar a l'oficina que comparties amb Jorge Salazar, Nicolás, Alicia i Patricia Còrdova.
Llegies àvidament L'unomasuno i et vas anar a la secció cultural encara la dirgia el mamon de Hubert Batis, hi apareixien poemes de Efraín Huerta i unes col • laboracions de altres rars.

Estaves menjant teus ous remenats amb els seus chilaquiles quan de moment un tipus com de 20 anys es va anar a seure a la taula d'una noies, les noies es van quedar veient entre si com dient i aquest Guey perquè es senti a la nostra taula sense ser convidat. Les vas dir a les mosses que no es preocupessin que el noi era un autista i que si es posava les mans a la cara i movia constantment els dits era perquè estava buscant móns estranys ... Aquestes no van voler esbrinar més i es van aixecar. El noi va seguir sumit en el seu propi pet.
La tortuga va tornar a aparèixer i es va anar a amagar a un moble que tenia roba de nen noi, van passar uns homes vestits de treballadors de la llum i un d'ells li va posar uns cables a l' rèptil com per tractar de connectar-lo. Així ho va fer i vas descobrir que els ulls de l'animal es van encendre i mostraven tonalitats blaves.

Després et dirigeixes a una casa d'amplis espais i decorada amb símbols kitch, diverses persones conversaven, reien i es donaven els seus punts de vista. En un extrem de la sala Blanca Sánchez parlava animada amb Luis Buñuel, qui li donava una explicació de com havia de moure les mans i de com gesticular en determinada escena cinematogràfica ... ..


Original d'Alfredo Arrieta
Per al pueblodetierra.
Per elpueblodeletras.
Nec spe, nec metu
Estats Units Mexicans.
25 gener 2010.