MIENTEME MES QUE ME FA TEU MALDAT FELIC...

Miénteme MÉS QUE ME FA TEU MALDAT FELIÇ ...



"Vaig vivint i de les teves mentides ... / Sé que el teu afecte no és sincer.:: / I és per això que et vull tant ... / /.





Fa uns quants dies vaig tenir a bé trobar un documental del filòsof, activista, autor, analista que va arribar al món en els lars de Filadèlfia Estats Units. I no vaig tenir menys d'acceptar que les seves idees dirigides a entendre les qüestions polítiques ia acceptar contundent que les seves crítiques a les societats capitalistes són certament encertades i ens descobreixen que en aquest món que ens regeix, només existeix la mentida com a norma establerta, l'ésser naturals per depredar, i portar conductes delicades que d'una banda assoten els menys protegits i fan que el capitalisme despietat només s'interessi pels diners, que al seu torn és utilitzat com a arma, com a eina que serveix finalment per explotar, esclavitzar a les majories . Però com vaig dir, la mentida és part substancial dels grups controladors que serveixen en paraules de Avram Noam Chomsky. En veure els resultats que ara per ara imperen en gairebé tots els països, caiem en el compte que caldria reprendre El Anarquismo com a conducta política i si no recordeu el cas de Catalunya, Barcelona on es va aplicar aquest sistema i els mateixos capitalistes van quedar sorpresos pels resultats econòmics. Tot i que després van venir forces fosques i com porcs arrogants els van aixafar.


El cas de la mentida en la política mexicana ha estat l'arma en la llengua des que Mèxic és Mèxic.


Ahir per exemple el senyor senador del PRD Navarrete va dir categòric que li donava al llicenciat Calderón president de Mèxic cinc dies perquè fes enrere la disposició d'elevar el preu de les gasolines i el dièsel. I si no, com si del llop ferotge es tractés posaria el seu alè i llavors el Congrés de la Cambra de Senadors prendria accions per a que els preus d'aquests combustibles siguin accessibles a la població.
Bona idea diu el poble. També hauríeu d'usar les seves paraules per donar-li de la mateixa manera cinc dies al govern de Marcelo Ebrard perquè es desdigui dels infames augments de preus a què va sotmetre els habitants del DF. Tinença, impostos prediales, aigua, metro, i altres tràmits en aquesta ciutat es van disparar i he vist de la mateixa manera a actors polítics de menor rang que Navarrete dir que tot ho fan favor del poble.


Un assabentat o un analista sap que aquests arguments no són més que una puta mentida. La realitat senyors professionals de la mentida, l'cochupo i l'engany, és que les persones no tenen per menjar, hi ha un atur que és obstacle per a tot desenvolupament.


Abans d'ahir Felipe Calderón va emetre la seva salutació d'any nou. Hi va explicar sobre les difícils desició que va haver de prendre per poder sostenir en òptimes condicions les finances i el desenvolupament del país. La crisi mundial, els baixos preus del petroli, l'escassetat d'aquest, determinar aquestes mesures que segons es van qualificar de responsables. Tot això als ulls del ciutadà pot semblar com accions doloroses que s'han de prendre, però per millors paraules, discursos, retòrica de cargol, bons desitjos quan la fam arriba a les taules de les famílies, no hi ha discurs que valgui.


Tot just començava l'any i ja un senyor com de 60 anys llançava pedres a una camioneta estacionada als carrers de la colònia de la Vall. L'enuig d'aquest senyor era evident. Li van treure el trabajo.Así com a ell hi ha milers i milers en aquesta mateixa situació. Si no es té cura amb les polítiques que es duen a terme i només priven a Mèxic polítics depredadors que només els interessa el poder i els diners és probable que les celebracions dels 200 anys de ser lliures però sense menjar, es duguin a un marc de tensió que pot desembocar en actes de gran violència. Que de donar-se, serà de tal magnitud que ni el mateix Mercalli podrà donar compte d'això.
D'altra banda me acabo de enterar de la mort de Blanca Sánchez. El record que tinc d'aquesta magnífica actriu va ser per allà en els anys 70. Ella caminava juntament amb Susana Alexander per un dels passeigs del Bosc de Chapultepec. Per aquests llavors jo treballava a El Palau de Belles Arts i els diumenges tenia l'obligació d'acudir a la Casa del Llac. Aquí venien jovials, ufanoses, molt boniques totes dues. Blanca Sánchez em va demanar per favor una Pepsicolen i encara recordo el to de la seva veu. I com diu una frase del noi del Poble Sec, mai és trista la veritat el que no té és remei ....


Original d'Alfredo Arrieta
Per elpueblodetierra.
Per elpueblodeletras.
Nec spe, nec metu
Estats Units Mexicans.
08 de gener de 2010.