SOMNIS D HOTEL

SOMNIS D'HOTEL


La vida real es va donant en una mena de remolí que arrossega a tots els seus pas, ningú s'escapa i et recorda aquell llibre rosa del Nou Testament que alguna vegada algú va portar a la porta de casa teva. Quan la mare el va rebre després d'escoltar les discurs dels senyat, el va deixar sobre un moble i tu en aquella curiositat del nen ho vas prendre i el primer que miraves va ser un planeta que donava voltes tan ràpid que les coses es sortien de gravetat, aquí veies com els carros, unes nenes amb el seu canell, gossos i gats i cases sortien disparades a l'atmosfera i et explicava aquest llibre que la fi del món estava a prop.


Ara tot és tan veloç i ningú escolta, tots es fan desentès i ningú li preocupen les necessitats que un altre tingui.


Abans d'entregar als llimbs dels somnis teus ulls a través de la pantalla es van assabentar de com un casc blau de l'ONU, treia a un infant dels escobrir i el petit homenet aixecava els braços ple d'alegria, com donant gràcies a qui fora per haver-lo salvat.


Després vesteix com avions enormes aixecaven el seu vol portant en les seves entranyes a més de cent orfes haitians per dur-los a Holanda al seu nou destí.
Navegues en aquesta expectativa de tancar els ulls i com si haguessis pres Valium caus sense més.


Et trobes en un passadís d'un hotel de cinc estrelles i això ho saps perquè per aquí hi ha deambulant persones fines, que porten roba de marca i gairebé tots sabates noves.

Vas acompanyat del teu germà Eduardo. Eduardo té onze anys. El va del teu costat després d'haver gaudit un esmorzar d'ous estrellats, pa torrat i suc de taronja. Els dos van encaminats a l'elevador quan aproximadament a la meitat un home vestit amb camisa blanca i pantalons del mateix to els indica que vostès dos no poden seguir per aquest passadís de marbre.


Li preguntes la causa, l'home se't queda mirant fixament i et diu que no poden seguir cap a l'habitació perquè ell és Javier Solís. Estén la mà cap a l'esquerra i no tenen més remei que seguir.


Eduardo et pregunta perquè els va córrer aquest senyor de l'hotel de cinc estrelles. Perquè sense diners no hi ha tracte li dius. Tu estaves segur que el teu pare aniria a rescatar, fins i tot ell mateix els va dir que es van allotjar en aquest lloc a Los Estats Units. Llavors perquè no ve? Et va dir Eduard, perquè es va morir fa més de 25 anys. Li dius que no es preocupi, Don Solís et va dir que ho veu a cada moment i li dirà que torni a pagar els seus deutes ...


Així que surten per arribar a un edifici de departaments en algun lloc de Mèxic. En un pati algú dóna una festa, es reuneixen grups de persones que parlen i parlen. Tu te sentis en un esglaó i Eduardo ja no està amb tu. Converses amb una jove de vint anys pèl-roja i amb pigues a la cara. Ella et diu que sortirà a prendre cafè amb Eduardo Cline. És llavors que li adverteixes sobre aquest tipus que per estrany del son resulta que és el teu cosí.


Ella dóna un glop a la seva beguda de pinya i es fica a casa seva.
Una mica avorrit de que no passi res, decideixes tocar en una porta de vidre. També hi ha persones reunides. Unes estan assegudes en un jardí en franca conversa, i altres es diverteixen escoltant a un subjecte que canta cançons d'amor. T'acostes a una dona de cabell vermell i llavis pintats que per moments la confons amb Ofelia Medina.


Li dius a la dona seixantena que si no li fa por que la seva casa es trobi just a aquesta muntanya de pedres com lloses. En algun moment pot haver un moviment tel.lúric i caure sobre vostè i la seva propietat. Ella et mira com dient no passa res. Li dónes la mà per sortir i descobreixes que ella porta en el seu dit petit un anell que se't fa familiar.


Busques a les butxaques per assabentar-te que has de canvia un bitllet del Banc del Brasil. Entres a un que s'ubica a la de la Vall i davant d'un caixer li entregues el bitllet. Ell et s'observa com si tu fossis un mentider de marca registrada. Intenta entregar el canvi i et diu que t'ho donarà al carrer. Així que sals i en un carreró estret hi ha dotze persones prenent fotografies a un home que li acaben de fer un tret a la part dreta del seu cap. Mires un bassalet de sang que encara es troba fresca, arriba un ocell i la beu per refrescar-se, després emprèn el vol i sembla que s'acaba de pintar amb coloret ...


Original d'Alfredo Arrieta
Per elpueblodetierra.
Per elpueblodeletras.
Nec spe. Nec metu
Mèxic
22 gener 2010.