L ULL BLAU

L'ULL BLAU



No es la raó per la qual em trobo vivint a la ciutat d'Alabama. Això ho sé perquè acabo de trobar un rebut telefònic amb el meu nom i aquesta direcció.
Em trobo en un edifici de 20 pisos, jo visc al davant penúltim. Em trobo en una ensopiment que no em deixa despertar fins que unes veus conegudes em diuen que he de llevar perquè està per aquí Albert.



Albert és aquell noi que escrivia poesies estranyes i que a més ja va estar a la presó.
Primer vaig sentir un pes inusual sobre mi. Per sobre de les mantes gairebé a l'alçada del pit. El primer que va deduir és que seria el meu gat, ja que aquest té per costum despertar per les matinades perquè li doni el seu menjar. No obstant això dins del meu ensopiment vaig poder deduir que el meu gat no pesava tant.


Així que descórrer les mantes i el primer que vaig veure va ser la cara d'Albert.
Això em va recordar a aquesta pel lícula d'Atom i Goyanes on uns amics de l'espectacle es troben allotjats en un luxosos hotel de les Vegas Nevada. Aquí aconsegueixen els serveis d'una cambrera que els porta les ampolles i altres necessitats. Ella els diu que vol fer la seva llicenciatura i que aquest treball és només temporal. Posteriorment Kevin Bacon demana mà i se la comença a endollar. Quan es troba dóna-li que dona-li a la dona. Es munta literalment el seu amic sobre d'ell amb la intenció de donar-li per Detroit. Això fa enfadar Bacon qui se separa de la noia i li diu que el no és homosexual i li crida mare i mitja.








Bé el cas és que jo no sóc Kevin ni m'agraden els pendejos, així que en veure ajagut sobre mi a Albert, em vaig incorporar i li vaig dir que quina era la raó perquè estigués estirat al meu llit i amb mi. No va tenir arguments que donar-me perquè es podia apreciar que es trobava en un viatge a certs paradisos artificials.


Ja aixecant l'empenyi cap a la sortida del departament i ell cap intents per quedar-se. Les cares que jo coneixia estaven estupefactes i li va fer dos catorrazos provocant un sagnat a les comissures dels seus llavis. Després el vaig treure cap al passadís i vaig poder veure com algunes gents que arribaven a casa veien a Albert caminar de puntets i en pilotes.


Ja recanvi d'aquest malestar, vaig sortir per dirigir-me a la casa del meu oncle Lalo, he de dir que ja tenia temps que no ho somiava. Eduardo es trobava destapant un lavabo però no aconseguia la seva intento.Le vaig dir que el millor que podia fer era anar a la tlapalería i comprar un filferro que dóna voltes, després ho haurà de introduir per l'orifici i posteriorment fer-lo girar fins a eliminar el tap que impedeix que es vagi l'aigua.


Així ho va fer i em va agrair regalant-li un rellotge de butxaca, aquest objecte és sempre el mateix que em regala, a cada somni m'ho lliurament. No sé si té molts, iguals o quan jo em descuit ell mateix m'ho roba per després volvérmelo a regalar.
Decideixo ja satisfet pujar al metro i la veritat no sé si en aquesta ciutat hi ha metro. El cas és que vaig a bord i el que observo a la dreta i el mateix a l'esquerra és una boira espessa que gairebé no em deixa veure que vaig ara pels rumbs de l'aeroport.


Descobreixo un carrer que a qualsevol li donaria por però jo que sóc tan mascle com el Charro Avitia em val mare i camí sense por de res. Em sento a la banqueta del carrer de l'Equador i davant de la meva hi ha uns pinches borratxo que a Mèxic se'ls coneix com teporochos.


La boira contínua i una dona que s'assembla a una actriu que em cau en la mera punta dels ous em diu que si puc permetre que el deixi prendre una fotografia als meus ulls. Li dic que per que vol una instantània de les meves pupil. Ella em diu que està estudiant quines són les tonalitats dels ulls i sobretot voleu saber més sobre les persones que té els ulls de color blau o verd.


Li dic que acabo de llegir que aquesta gent té els ulls d'aquests colors a causa d'un gen i que el mateix pots trobar persones amb les característiques i un tronc comú a Turquia, que a Àustria. Ella porta a les seves mans una càmera que més aviat sembla un llum. L'acosta als meus ulls i degut a la intensitat que emet els tanco i els obro abruptament.


Quan va acabar, em diu que torni més tard per ensenyar com van quedar les fotografies. M'acomiado d'ella i començo a caminar. M'aturo en una paradeta d'aparells d'àudio. Un diner li està donant explicacions a un altre sobre els artefactes. Li pregunto després d'un silenci sobre el preu d'una gravadora que té un micròfon sense fils. I l'individu em diu que costa tres Lluc i mig. Em va quedar amb el dubte perquè no sé a quant equival una luca. El corrent em mira com dient que bou és aquest. Llavors insisteixo i li pregunto per les funcions de l'aparell. El valedor queda estranyat i no sap que és una funció. Li dic que per a que serveixen aquests botonets i no sap de contestar li el instructiu en anglès ...


Original d'Alfredo Arrieta
Per elpueblodetierra.
Per elpueblodeletras.
Nec spe, nec metu
Estats Units Mexicans.
04 de gener de 2010.