DEPARTAMENT DE PAS, LA FREDA, ERNESTO ..
Una dona que es diu Emília em va lliurar les claus d'un departament que té per a les persones que van arribant. I com jo sóc un d'ells ja me les va donar.
Li dic a Emilia que només vaig de pas. La meva intenció és anar-me'n al Quebec. Emilia em va mirar i em va dir amb trsiteza: Penses deixar-me?. Alguna cosa hi ha d'això li vaig respondre.
La veritat no és que no vulgui a Emilia, amb ella vaig viure el que mai. Tot va funcionar de meravella. Ella sempre recordava quan li vaig dir que sempre em fes l'amor com si fos aquesta la ultima nit que passava jo a la terra. Ella es s'enfilava en mi i es movia com cap dona ho ha fet .
.
Però tot té el seu principi i la seva fi. Emilia no em detindria en les meves aspiracions. Una dona sempre és un jou. Elles al aconseguir-sembla que et posen un cèrcol al nas i que seràs la seva vaca o el bou en el millor dels casos.
De davant mà sabia que quan estigués al Quebec em conseguría amb qui copular, no hi haurà de faltar algun cony solitari.
Vaig tractar de canviar el tema i li vaig dir a Emilia que estaria en el seu departament només uns dies. Em vaig acostar i li vaig donar un petó suau a la galta.
El departament estava ben arreglat, era confortable. Cadascuna de les habitacions tenia un estil particular. On em quedaria a dormir li pertanyia a un actor.
L'actor va col · locar quadres d'uns que no conec. Adorns delicats. Amb que no em surti que aquest és puto. Bé.
Vaig llançar la meva maleta sobre un jaç i em vaig adormir ...
Al matí un home flac em mirava. Em va dir que es deia Octavio, em va estendre la mà i el vaig deixar d'aquesta manera. No m'agrada saludar pervertits.
Em vaig aixecar pensant en les llàgrimes d'Emilia. Per moments pensava penedir. Però en altres m'entrava la força de voluntat i em deia: Sí no deixo a aquesta dona tota la vida o el que em resta d'ella viuré lligat amb les seves cordes.
Emilia tenia dues filles. Que eren producte del pendejo amb qui es va casar molt abans de conèixer. Hi havia algunes coses que no m'agradaven d'ella era la seva afició a la borratxera, li encantava la disbauxa, les festes de barriada, la vulgaritat després ...
A mi la veritat aquest tipus de dones em causen alguns ressentiments. Sempre acaben de putes .. De putes infeliços.
L'actor em va dir que estava arreglant el seu quart. Que li estava col · locant fustes a les cantonades per donar-li un toc de elegacia. Vaig pensar per a mi mateix que a mi què m'importa, que li posi el que vulgui ..
Van passar dues nits amb els seus dies. En aquest temps d'espera li vaig escriure una llarga carta a Emilia per fer-li saber les raons per les que me n'anava. I els arguments que no m'agradaven d'ella. Possiblement vaig ser molt dur però era la veritat.
Per ser sincers volia provocar-li un enuig monumental perquè s'oblidés de plànol de la meva persona. Qui sap.
La ultima nit que vaig passar al departament d'Emilia em va passar el següent.
A les onze del nit van tocar a la porta. Vaig dir amb la meva veu varonil: Qui és?
Jo va ser la resposta.
Immediatament vaig reconèixer la veu de la freda.
Bé doncs aquesta filla de puta em segueix a tot arreu que vaig. Es fica en els meus somnis, en la meva vida personal, bo ni cagar a gust puc perquè ja està tocant la porta del bany.
Fent un esforç per contenir-de enviar-la a chingar a la seva mare li vaig dir: Endavant ...
La freda entro. Es va acostar efusivament. Va començar a besar-me, em va dir que estava eriça i que fa set mesos ningú l'agafa.
Va pujar a les cames, es va treure un pit i em va donar de mamar.
Tot seguit va entrar un home negre. Em va dir en anglès que ja tenia planxa meu vestit. Li vaig dir a mitjans llavis que el deixés penjat en un penja-robes. Vaig seguir mamant.
Desprès vaig pensar. Escolta freda i sí ningú te l'ha ficat últimament perquè no li dius al negre?.
La freda respondre que no els agraden les gents d'aquest color.
A mi m'agraden güeros fins com tu. ¿Fins dius? ni que fos gos.
Jo vaig seguir xuclant ...
Són les dotze del vespre. O les dotze del mig dia millor dit. Estic caminant a pas d'home per l'Avinguda Juárez de la ciutat de Mèxic. Endavant i només a uns metres camina Ernest. Vas veure un sac de tela cafè aproximant-se al mamey.
No vull que em vegi. No em plau haver de trobar-me amb un mort. I que em vulgui platicar la història de la seva vida.
En un balcó hi ha un gringo ancià. Em mira, em crida. Em diu el men que sí vull diners.
I per què em vols donar diners tu? I a canvi de què?.
A canvi de res. El vell es somriu. Tot seguit em llança bitllets de cent dòlars. Em crida que els llevant que són meus ..
Original d'Alfredo Arrieta
Per elpueblodetierra
Nec spe, nec metu.
17 juny 2013
Estats Units Mexicans.
Una dona que es diu Emília em va lliurar les claus d'un departament que té per a les persones que van arribant. I com jo sóc un d'ells ja me les va donar.
Li dic a Emilia que només vaig de pas. La meva intenció és anar-me'n al Quebec. Emilia em va mirar i em va dir amb trsiteza: Penses deixar-me?. Alguna cosa hi ha d'això li vaig respondre.
La veritat no és que no vulgui a Emilia, amb ella vaig viure el que mai. Tot va funcionar de meravella. Ella sempre recordava quan li vaig dir que sempre em fes l'amor com si fos aquesta la ultima nit que passava jo a la terra. Ella es s'enfilava en mi i es movia com cap dona ho ha fet .
.
Però tot té el seu principi i la seva fi. Emilia no em detindria en les meves aspiracions. Una dona sempre és un jou. Elles al aconseguir-sembla que et posen un cèrcol al nas i que seràs la seva vaca o el bou en el millor dels casos.
De davant mà sabia que quan estigués al Quebec em conseguría amb qui copular, no hi haurà de faltar algun cony solitari.
Vaig tractar de canviar el tema i li vaig dir a Emilia que estaria en el seu departament només uns dies. Em vaig acostar i li vaig donar un petó suau a la galta.
El departament estava ben arreglat, era confortable. Cadascuna de les habitacions tenia un estil particular. On em quedaria a dormir li pertanyia a un actor.
L'actor va col · locar quadres d'uns que no conec. Adorns delicats. Amb que no em surti que aquest és puto. Bé.
Vaig llançar la meva maleta sobre un jaç i em vaig adormir ...
Al matí un home flac em mirava. Em va dir que es deia Octavio, em va estendre la mà i el vaig deixar d'aquesta manera. No m'agrada saludar pervertits.
Em vaig aixecar pensant en les llàgrimes d'Emilia. Per moments pensava penedir. Però en altres m'entrava la força de voluntat i em deia: Sí no deixo a aquesta dona tota la vida o el que em resta d'ella viuré lligat amb les seves cordes.
Emilia tenia dues filles. Que eren producte del pendejo amb qui es va casar molt abans de conèixer. Hi havia algunes coses que no m'agradaven d'ella era la seva afició a la borratxera, li encantava la disbauxa, les festes de barriada, la vulgaritat després ...
A mi la veritat aquest tipus de dones em causen alguns ressentiments. Sempre acaben de putes .. De putes infeliços.
L'actor em va dir que estava arreglant el seu quart. Que li estava col · locant fustes a les cantonades per donar-li un toc de elegacia. Vaig pensar per a mi mateix que a mi què m'importa, que li posi el que vulgui ..
Van passar dues nits amb els seus dies. En aquest temps d'espera li vaig escriure una llarga carta a Emilia per fer-li saber les raons per les que me n'anava. I els arguments que no m'agradaven d'ella. Possiblement vaig ser molt dur però era la veritat.
Per ser sincers volia provocar-li un enuig monumental perquè s'oblidés de plànol de la meva persona. Qui sap.
La ultima nit que vaig passar al departament d'Emilia em va passar el següent.
A les onze del nit van tocar a la porta. Vaig dir amb la meva veu varonil: Qui és?
Jo va ser la resposta.
Immediatament vaig reconèixer la veu de la freda.
Bé doncs aquesta filla de puta em segueix a tot arreu que vaig. Es fica en els meus somnis, en la meva vida personal, bo ni cagar a gust puc perquè ja està tocant la porta del bany.
Fent un esforç per contenir-de enviar-la a chingar a la seva mare li vaig dir: Endavant ...
La freda entro. Es va acostar efusivament. Va començar a besar-me, em va dir que estava eriça i que fa set mesos ningú l'agafa.
Va pujar a les cames, es va treure un pit i em va donar de mamar.
Tot seguit va entrar un home negre. Em va dir en anglès que ja tenia planxa meu vestit. Li vaig dir a mitjans llavis que el deixés penjat en un penja-robes. Vaig seguir mamant.
Desprès vaig pensar. Escolta freda i sí ningú te l'ha ficat últimament perquè no li dius al negre?.
La freda respondre que no els agraden les gents d'aquest color.
A mi m'agraden güeros fins com tu. ¿Fins dius? ni que fos gos.
Jo vaig seguir xuclant ...
Són les dotze del vespre. O les dotze del mig dia millor dit. Estic caminant a pas d'home per l'Avinguda Juárez de la ciutat de Mèxic. Endavant i només a uns metres camina Ernest. Vas veure un sac de tela cafè aproximant-se al mamey.
No vull que em vegi. No em plau haver de trobar-me amb un mort. I que em vulgui platicar la història de la seva vida.
En un balcó hi ha un gringo ancià. Em mira, em crida. Em diu el men que sí vull diners.
I per què em vols donar diners tu? I a canvi de què?.
A canvi de res. El vell es somriu. Tot seguit em llança bitllets de cent dòlars. Em crida que els llevant que són meus ..
Original d'Alfredo Arrieta
Per elpueblodetierra
Nec spe, nec metu.
17 juny 2013
Estats Units Mexicans.
Comentarios