INICIATIVA MEXICO O QUELITES

INICIATIVA MEXICO.



"Quilitl"


(Demà me'n vaig demà, demà me'n vaig d'aquí
El consol que em queda, que s'han d'acordar del meu).


Sent les deu del matí i minuts els mitjans de comunicació mexicans es van enllaçar en cadena nacional per transmetre a tot el llarg i ample del país amb el propòsit de convocar els mexicans a prendre la iniciativa per transformar la cara de violència que assetja la raça asteca.


El programa s'inicia amb una imatge on li pregunten a una nena indígena que és el que va a esmorzar el dia d'avui. La nena emet un somriure de fang i diu que quelites. Després la veu li torna a preguntar: Què menjaràs al migdia?. La mateixa nena diu; quelites. Finalment, li insisteix i li torna a preguntar: Què cenarás avui?. Ella contesta; quelites ....


Veig en aquesta reunió de rescat a cares que han fastiguejat fins el cansament la moral de la república: Emilio Azcárraga, Ricardo Benjamí Salinas, Mario Vázquez Raña, Healy Ortiz, Narro, etc.


D'entre ells, també es poden veure les cares de López Dóriga, Homero Aridjis, Sarmiento, senyora Helena P, així com un ram de periodistes i caderneres que mengen escaiola del bo i beuen aigua enbotellada.


Aquest crit de d'ensurt que comencen a tenir els empresaris que ara es nomenen querendones de Mèxic. És que ells mateixos acompanyats de la nefasta classe política i fins i tot recolzats pels seus panys del clergat, s'han donat a la tasca de saquejar sistemàticament la riquesa que ha produït la nostra pàtria.


Ells, tots els aquí reunits, des bens fins caderneres, no mengen quelites, ni van a pota pelada. Això em recorda els versos de Guillén que diuen:

Vostès mengen però jo no. Mengen i beuen, però jo no, però jo no.


Les persones encarregades de desenvolupar el país per suposat que som tots. Però com va desenvolupar-se una regió amb salaris miserables, treballs miserables, educació miserable, governs miserables, mitjans de comunicació miserables que només els ha importat l'acumulació de capitals, riqueses insultants, mansions insultants, comptes bancaris insultants, vestits insultants, vehicles insultants, que en res li resolen la vida ni l'existència a la nena que menja quelites.


No dic que aquesta proposta no sigui important. Cal. Com dic ja s'està contemplant un escenari de violència desmesurada que ens portarà a tots, a tots a una guerra amb molt més sang que la que va passar el 1910.


Recordo que en la revolució es prenien als terratinents i als amos Detodas, els pujaven de l'arbre més fort i per això mateix els penjaven.


En aquests temps quan ocorren fets de delicte com el del senyor Diego Fernández de Ceballos, la societat es manifesta amb alegria, el mateix Universal va donar compte d'això. A la gent que menja quelites li causa un goig quan un bé vestit de moral sense titlla, mà sense fre passa a la vall dels morts.


Cap difusió de canvi o de moral, en programes de televisió, on servils del poder, diguin i es desdiguin. Primer parli dels seus propi país com un país de fotuts, recordin al Basc Aguirre, i posteriorment en un text que li escriuen perquè digui cal salvar Mèxic. És llavors que la gent es farta d'aquesta probable manipulació cínica.
La iniciativa Mèxic només serà possible quan la gent tingui per menjar. ¿Van sentir bé? . Quan la gent tingui per menjar ... ..


Perquè les persones estan cansades de la democràcia falsa, de l'estat de dret fals, de la justícia falsa, dels mitjans de comunicació mentiders i infames que només ens han portat al punt on ens trobem.

Apedaçats del cul, amb sabates foradades i un rancor, i unes ganes de penjar a cada un de l'arbre més florit.


Original d'Alfredo Arrieta
Per elpueblodetierra.
Nec spe, nec metu
Mèxic.
7 juny 2010.