MUR DE hule, HALCON ELÈCTRIC, HOTEL DE LUXE, TRENET, GUÀRDIES, WERNER HERZOG

MUR DE hule, HALCON ELÈCTRIC, HOTEL DE LUXE, TRENET, GUÀRDIES, WERNER HERZOG





MUR DE hule, HALCON ELÈCTRIC.






Vostè es troba situat davant d'un mur d'hule escuma. Els que ha construït l'home són res. El de Berlín i la muralla són res davant d'aquesta immensitat. S'eleva com cinc mil metres des d'on està aturat.



De l'altre costat apareix una cara enganxada al hule. Escolta un crit d'ajuda. Aquest deu ser alemany o iranià. Sàpiga Déu.



El mur de goma es bressola com si un terratrèmol fes aquest efecte. La cara es fa noia i una altra més, demanen ajuda diuen que són la humanitat i que no hi ha sortida.


Més tard es troba en una alçada blau. Vostè forma part d'una banda de falcons elèctrics. Ells mengen energies solars. Giren en el seu espai i es troben a l'espera d'actuar.


El falcó més gran té uns ulls de vidre que es prenen i s'apaguen. Posseeix unes urpes de vidre que a més té un mecanisme que el fa més fàcil destruir el que agafa.


Aquest espècimen és el que ordena. En un llenguatge incomprensible de senyals i petits esgarips li indica als altres que és hora.


Es llancen com fletxes a la recerca de preses.


Les cares per la seva banda gim i es lamenten en tots els idiomes. Diuen els molt fills de puta que ara sí marxessin com s'ha de marxar. Vostè és el falcó i no està disposat a xantatges ni lloriqueros. La humanitat és reptant, hipòcrita, vil i servil ....


Els milers falcons es llancen sobre les cara de condó i els piquets, els claven les ungles i els estripen els seus cossos. No importa la raça. Per als falcons són només carn. I ells són aus de rapinya ... ...


En el somni següent, és a dir el de ahir a la nit 25. Us trobeu en els patis d'un hotel de luxe. Es pot apreciar la seva letretro de llums multicolors: Camí Reial ... .... En xerrada amena conjuntament amb un grup de persones vostè els diu que no entén com és possible que per tot arreu a on mira hi ha estrangers. Ells vienene i consumeixen. I sense més viuen en departaments de luxe a Polanco o en Garza García.

El que passa li diu un savi de les finances, una vaca sagrada de l'economia que ells són previsors. Fan els seus negocis en altres llocs i després ve a invertir els resultats econòmics de les seves gestes.


Davant de vostè hi ha una font on brolla un raig o torrent d'aigua blanca que es combina a estones amb una llum blava que brolla d'un focus col.locat dins de la font.


D'unes de les voreres de l'estacionament surt a peu l'ex candidat socialista. Camina amb els seus sabates noves. En veure'l aprofita l'oportunitat per cridar merda i mitja: Primer li diu davant de tots que és un esquerrà de caca. Després li diu que si és un lluitador social hauria de viure en un campament enllà en la colònia perduda i no en un hotel cobert d'or.


L'home baixa el cap en un intent de passar desaprecibido o fer-se pendejo però no ho aconsegueix. El mal ja està fet. A més li diu que l'estona pujarà al seu blog i parlés de les maneres que té de viure enganyant als ximples ....


No diu més i en mirar de reüll ve entrant per aquest mateix pati un carret o tren de formes diminutes. En ell viatja una comitiva de polítics.


Són com cinquanta. Ells viatgen en aquest trenet. La màquina s'atura. I al primer que descobreix és a Felipe Calderón. Al veure-ho. Vostè va a un restarurant que està ubicat a la planta baixa d'hotel. Entra precipitadament i li diu a la cambrera que li serveixi un cafè instantani. La dona obeeix el seu ordre i s'acosta a la seva taula. Li serveix en una tassa petita tan petita, com aquelles on la seva germana jugava a la caseta. Vostè li insisteix que li serveixi cafè però en una tassa més gran. La dona li diu novament que en aquest lloc va regularment el president i que com ell és una persona no gaire alta llavors els estris han d'estar a la seva perspectiva.


Entra el tumult i un grapat de persones agraïdes o més aviat servils, li fan tot tipus de caravanes. Enmig d'aquest mar entra Raúl a qui també li agrada prendre cafè. No ho pot fer perquè el local s'omple i és tret literalment en camines.



Penetra per una porta. Vostè és una mena de guàrdia. Un home molt alt intenta entrar però se li impedeix per un altre senyor. Aquest li diu que ell viu a la punta d'aquest terreny. I que l'única manera d'arribar és per aquesta porta.

La porta es tanca i torna novament a tocar. És el mateix però vestit amb diferent roba. Novament se li posa obstacles.

Per tercera ocasió l'home toca.


En veure tants rebuigs vostè que és volàtil li obre una porteta de costat dret i l'home entra, li dóna un paper i es va al seu lloc a la vora o en la vora de la vida ....



En una casa pintada de rosa, hi ha un home que va matar la seva mare.


Va buscar un sabre japonès. Va viatjar a on crien estruços. Li va enterrar o traspassar a la seva mare amb aquesta arma. Als policies de San Diego els manava pots de civada i deia que l'home de l'etiqueta era Déu. I que aquest li parlava.


Tenia dos ostatges a casa, eren diversos Flamingos. I buscava senyals divins a tot arreu.



Viatjava a Tijuana Mèxic perquè els mariachis de BC li toquessin alguna cançó de Chabela Vargas. En aprendeherlo Wiliam Dafoe, li diu que esbrini que va ser el que va passar amb la seva pilota de bàsquet bol que va deixar damunt de la branca d'un arbre en una via ràpida de San Diego ...

Original d'Alfredo Arrieta
Per elpueblodetierra.
Nec spe, nec metu
Estats Units Mexicans.
26 des 2010.