VOLTORS VOLANT VOLANT.

VOLTORS, VOLANT VOLANT




























Els voltors van volant volant. Són més de les quatre de la tarda i hi ha un sol que accelera les olors d'aquest cadàver.


L'està disposat amb els ulls perduts. Té una mà aixecada cap a l'esquerra i el seu braç sembla La Baixa Califòrnia. Va caure amb la cama creuada cap allà, amb la sabata doblat. No es va poder defensar ja que van arribar tots en rapinya i es van dedicar a saquejar i saquejar.



El que els unifica, a aquests voltors és que tots ells són voraços, famolencs de depredar. Tenen les ungles afilades i les urpes disposades a dur a indi. Els seus pics són semblants i tenen una facilitat de paraula per convèncer que cada temps polític el fan servir per posicionar-se en els seus nius. Després, ells mateixos ho fan els trossos de carn, se'ls porten els seus pollets que amb el temps es convertiran en altres voltors. Aquests empleats a més de la saliva, la tecnologia de punta i assistiran a les escoles a Europa, a buscar els seus màsters i afinar els seus pics i les seves ungles i les seves urpes, per arribar a menjar-se a tots els altres.






Aquestes aures, vigilants, tenen diferents colors. Les que volen en aquest cercle són blaus amb blanc, són aus fines, aus calbes, aus d'estirp i compte bancari. Aquelles altres, s'escuden des de sempre en els colors patris. Neixen verds blanc i vermell. Les últimes pertanys a les aus vulgaris. La seva principal activitat en els aires i els sòls és robar, des d'un ratolí o al ciutadà. Elles no van néixer amb aquests colors. Busquen en els tiraderos, els pots d'aerosol. Es pinten de groc i símbols asteques. Tot això amb el propòsit d'amagar les seves fosques intencions que ara coneixem.


Una d'aquestes aus vulgaris, es va vestir de paisà el cap de setmana passat. Va anar al sud per donar suport a un futur depredador que ja esmola les ungles i urpes. Va dir que es trobava preocupat per l'enorme desnutrició que hi ha al Istme de Tehuantepec. Ara pren la posició de salvador si en el que pensa és en el moment en què els desnodrits es facin cadàvers. Per arribar i arrencar les carns morenes.
Hi ha una altra au que curiosament no està Pelona com tots els voltors. Aquesta té un xinesos a la dreta i unes manetes que cal cuidar. Ell va ser al nord, va dir en el seu parlar polític que la seva organització de pocavergonyes tornaran a posar els seus culs grossos als llits dels Pins.


Ahir al matí l'home de la UNAM, va dir que ja no és possible que Mèxic creixi i es desenvolupi només per a algunes famílies. No és possible que només imperi la hipocresia, la rapinya, el saqueig sistemàtic dels béns nacionals.
Això va dir mentre el Chueca, era portat els Estats Units a pagar per les seves culpes. I en altres rumbs un tèrbol de mirada, i coca en el cos, decideix, que ha de robar a un jove que juga a fut bol. Després sense més, treu una pistola i li dóna de trets al cap i una dona de 26, en estat borratxo, se li va sobre un home que parlava per telèfon i li treu la vida. L'anomena al seu pare el de la guitarra i es lliura del seu homicidi imprudencial.


Per la seva part els voltors estan llestos. Sempre alertes, sotjant al ciutadà, fent negocis, comptant mentides, burlant-se de tots i menjant el cadàver que ja compta amb més de 200 anys ... Després celebren, aplaudeixen, es feliciten i segueixen menjant ... ...


Original d'Alfredo Arrieta
Per elpueblodetierra.
Nec spe, nec metu
Mèxic.
10 maig 2010.