PER MI que es mor, PERFECTE Desgràcia ...

PER MI que es mor, PERFECTE Desgràcia ...




"Ve la mort cantant, per entre la nopalera. En què quedem Pelona, em portes o no em portes? ".


Van dir les dures veus populars:


Només va ser suficient que a Querétaro hagin segrestat el senyor Fernández per venir a saber com estan els sentiments de les persones d'aquesta nació i descobrir en els seus interiors de les seves ànimes quins són els desitjos més recalcitrants:


1 .- Desgraciat i mal parit.
2 .- ratolí perdut.
3 .- Són danys col laterals.
4 .- Un lladregot menys.
5 .- Que torni de tot cor en una hielera.
6.-Una sopa del seu propi xocolata.
7.-Bandits organitzats.
8.-El diable li va oferir més i se'l va endur a l'infern.
9.-Ja estem ajuntant llana perquè segrestin a més.
10.-ploro d'emoció .-
11.-perfecte desgraciat.
12.-després et va arribar el dia.
13.-fanfarrons ridícul.
14.-Se sentia el rei.
15.-Que vagi a rechiflar al seu màuser.
16.-Venjança divina.
17 .- Adéu per sempre.
18. A reveure baby ..
19 .- És escombraries aquest Chango.
20.-Ajust de comptes.
21.-Que hi farem.
22.-Que ho facin trossos.
23.-una xacra menys
24-herois nacionals que li van partir la mare.
25.-tots a l'àngel.

L'home fuma seu pur, sent que li falta un grau per ser Déu, parla renyat, les seves paraules ningú les ha de qüestionar. Anem ni tan sols el rei d'Espanya té aquestes actituds. Diego Fernández es va convertir en un colpejador de luxe, advocat del diable.

Mostra una intel.ligència en els seus ullets de vell guineu. No és pendejo, i això tots ho saben. Però resulta que a Mèxic els Cuidadana ja van arribar al límit de la seva tolerància. I si li treuen la vida a qualsevol res importa. S'ha acabat el respecte.
El que inquieta és saber que ara per ara en assabentar d'aquest succés, la gent riuen en lloc de condemnar el delicte, on malfactors priven en primer lloc de la llibertat a un individu que se sap entorn i sense pèls a la llengua, la gent riuen.
Posteriorment al saber l'estat de coses que estan passant i que com deia José Alfredo que la vida no val res, a les persones els doni gust, se senten feliços i es congratulen pel que li passa a aquest advocat.


Si ho torturen, li arrenquen les ungles, li tallen els dits, li arrenquen el penis i l'hi fiquen a la boca. Li tallen la tatema i la donen a la matinada a la seu nacional del partit Acció Nacional, apareix tirat en un parc, llançat en una barranc, o és dissolt en àcid. Tot això sembla ser que el inconscient col.lectiu aplaudeix i gaudeix.


És possible que el que el va segrestar pugi el vídeo a Youtube i sigui el vídeo que trenqui el nombre de vistes possibles.

Diego assegut en una cadira, gimotear, o escopint la cara del sicari. Aquest li dóna un cop a l'estómac i el talla amb una navalla. Després plora, se li treu el mascle, els ous que abans mostrava, avui són de guatlla o Palomita.


Torna a plorar. La gent a la xarxa, es riu, s'ingereix botàniques i cerveses, es pixen de riure com si fossin bojos. Després els afectats faran documentals pels serveis prestats a la pàtria, la barra d'advocats li farà un homenatge al barbut, es realitzaran discursos, l'home Norberto Rivera li farà una missa de trossos presents, diran que bo era, sempre estenent la mà al desvalgut, sempre preocupat pel benestar de la República. Alguns els agradaria veure-ho gronxar-se en un arbre, amb la llengua de fora, veure com el vent ho fa cap aquí i cap allà.

L'estadística mostrarà el seu nombre mortal, s'afegirà als més de 22 mil morts al llarg del país.

El 1980, vostè va viure en carn viva el segrest del seu pare. És un tema rude, però ara mateix, no pot deixar de sentir un rancor dolç i sembla que suma el seu granet a la llista d'allà dalt.

Original d'Alfredo Arrieta
Per elpueblodetierra.
Nec spe, nec metu
Estats Units mexicans.
16 maig 2010.