A DOS mm

A DOS mm


Us trobeu a dos mil.límetres de Zurro. El seu cos pateix una mena de escalosfrío perquè li està indicant que ha de desallotjar les deixalles que en altres paraules i en bon castís es diu merda.



No obstant això en adonar que no ho podrà fer perquè el mateix sistema vil el va desposseir dels seus ocupació i poc va importar els seus esforços i ara per aquesta situació, va deixar de pagar els rebuts que de manera insolent li ha enviat el govern Citadines que segons els seus pròpies paraules actua en benefici de vostè.
Primer, va mirar el paper que deia acompanyat d'un àngel que a les llegües i si és analític descobrirà que té pits.

Aquest li informava que tot i ser insistent no s'havien cobert els drets perquè la tassa de cagar pogués seguir en funcionament.






El govern, va arribar i sense més va col.locar uns segells amb firma perquè no poguessin ser violentats. Va tancar els mecanismes que evitarien que la tassa de atonyinar pogués ser utilitzada.

Els mm que li faltaven, ara s'havien convertit en res. Si no posava fil a l'agulla, era probable que la merda sortís violentament i llavors les despeses per reparar els danys a les parets i pisos serien més quantiosos encara.

El rebut li explicava pas a pas el que hauria de pagar:
per residus sòlids i amb consistència regular, setanta-dos pesos.
Per residus líquids, ja siguin orins, algun tipus de diarrea i fins i tot sang:
Noranta-dos pesos.

Per papers llançats a la tassa i per l'ús dels conductes que transportar la seva pròpia merda:

Cent vint pesos.
Impost a l'impost:
Quaranta-set pesos.

Davant aquesta situació de col lapse va deixar el paper de costat. Un suor freda li envaïa. Sense pensar en les conseqüències i gairebé gairebé tats la mare, va agafar amb rumb al carrer. Per sort, el sol a penes es deixava veure. Una llum groga, una roda rodona es dibuixava per allà. Aquí, va buscar en la clandestinitat d'un carrer solitària i després d'un camió, va aconseguir treure a tot plaer la merda que l'obligava.

Un cop passat aquest tràngol i amb la cara satisfeta, va precedir a cercar el paper amb àngel, el va partir en dos amb el propòsit d'economitzar i procedir a donar-se una netejada de cul ....

Ahir, tot just ahir. El petrimetre que governa la ciutat, l'esportista dels dilluns, dir que tot i els reclams de la gent es farà gairebé gairebé pels seus yarboclos la carretera perquè el ponent de la ciutat dels pits, es troba a dos mm del col.lapse.


L' opinió de les persones que són a les que han de servir semblen no interessar. Ell és el cap.

Els ciutadans valen gens.: A mi em van posar per treballar ", va dir i les opinions dels ciutadans que es veuran afectats per les expropiacions de res serveixen. Aquí es privilegia l'benestant. Els pendejos del rumb de Santa Fe, és a dir els benestants estan exigint sortides perquè passin els seus luxes carros.

Però no acord amb aquest tipus d'imposicions sense consultar als que li paguen, i seguint l'exemple del govern de l'estat de Mèxic es va trobar que és un bon negoci fer carreteres i vies ràpides que per usar-les i arribar, vostè haurà de pagar.
A aquests cabrons, no els satisfà sagnar per tot arreu com si fossin una hemorroides chingadora. Li cobren impostos de tot i amb els diners que vostè paga, fan obres, que per poder utilitzar haurà pagar de nova compte.

¡Vulgui Déu que a l'analista huevón no li doni per pensar en nous impostos per als pets ¡.

¿P orque aquests senyors de l'elegància i el perfum de l'esquerra, no treballen en les veritables necessitats de les persones? On cap mena de dubte es pot descobrir que el seu interès es troba en un altre lloc, i en la fosca, es freguen les mans , es eixugar les seves pròpies baves, i gaudeixen dels diners que omplen les seves butxaques ...

Original d'Alfredo Arrieta
Per elpueblodetierra.
Nec spe, nec metu
Mèxic.
07 de abril de 2010.