MARTA . Joan Manuel Serrat . texto

Marta






Letra y Música de J.M. Serrat
Catalán.


La remor del mar a l'alba
i una platja plena d'algues
que aniran assecant-se al sol.
El gust salat de les roques
i el vol tranquil de les poques
gavines que entren al port.

Les barques que al matí tornen,
les xarxes que en el moll dormen
i ells vells carrers empedrats.
L'església humil i menuda
i entre la boira, perduda
llunyana i grisa, la ciutat.

Em parlen de Marta...

Les blanques cases del poble
i l'home vell que canta cobles
mentre va venent el peix,
i la dona que amb desgana
mou entre ses mans la llana.
(Qui sabrà què és el que teix).

El castell, l'illa petita,
la cova, el far i l'ermita
i els amics d'un altre temps
i el rellotge que no corre
i aquests infants que a la sorra
han trobat el seu carrer.

Em parlen de Marta...

Les hores buides que passen
i el camí que em torna a casa
després de molt caminar.
Cada moble i cada llibre,
cada racó on junts vam viure
moments com ningú no sap.

Les meves mans i els meus llavis
que del seu gust viuen àvids
i no poden oblidar.
Les llargues nits sense lluna,
les ones i cadascuna
de les llums que hi ha en el mar.

Em parlen de Marta...


MARTA

El rumor del mar en el alba
y una playa llena de algas
que irán secándose al sol.
El sabor salado de las rocas
y el vuelo tranquilo de las pocas
gaviotas que entran en el puerto.

Las barcas que por la mañana vuelven,
las redes que en el muelle duermen
y las viejas calles empedradas.
La iglesia humilde y pequeña
y entre la niebla, perdida,
lejana y gris, la ciudad.

Me hablan de Marta...

Las blancas casas del pueblo
y el hombre viejo que canta coplas
mientras va vendiendo pescado,
y la mujer que con desgana
mueve entre sus manos la lana.
(Quién sabrá qué es lo que teje).

El castillo, la isla pequeña,
la cueva, el faro y la ermita
y los amigos de otro tiempo
y el reloj que no anda
y estos niños que en la arena
han encontrado su calle.

Me hablan de Marta...

Las horas vacías que pasan
y el camino que me lleva a casa
después de mucho caminar.
Cada mueble y cada libro,
cada rincón donde juntos vivíamos
momentos como nadie sabe.

Mis manos y mis labios
que de su sabor viven ávidos
sin poderlos olvidar.
Las largas noches sin luna,
las olas y cada una
de las luces que hay en el mar.

Me hablan de Marta...

Comentarios

Entradas populares de este blog

Barco.

LA BRUJA - Letra

Escaleras con azulejos, gato con pulgas, cuentas en un cel, pelón de ojos azules, casita barco, niños estopa, perros que muerden ,instalación de cable ,cama burro, mujer anciana que quiere comprar vestido casita barco de regreso.