L'HOME DELS TRES GOSSOS

. L'HOME DELS TRES GOSSOS.


Us trobeu sobrevolant pels ambients del son. Decideix en un impuls d'ocell fer una volta per observar en directe les valls immensos del que va ser i del que és el Anáhuac. Va per els rumbs que el mateix vent l'impulsa. I busca més en aquest viatge alliberar-se dels pensaments d'odi que l'han ocupat des de fa ja diversos ahir.

Baixa el seu tren d'aterrar i nota que un home que té per destinació la vagància, es fa acompanyar per tres gossos. Diuen que surt d'alguna cabana situada per sota del primer pont. Ell, desperta del seu somni d'oblidar. Diu que a vegades és millor donar-se una passada de mota i evadir-se. Així ho fa cada vegada que ingressa a la presó. Obre un ull, després l'altre. El seu pensament no és altre que el d'anar a pixar. Hi ha un vàter, després es senti com les dones i mea a satisfacció. Des noi té aquesta traça de portar la contrària.

¿Haver perquè això de seure a pixar assegut?. ¿Perquè no ho fa com els homes fent raig?. Quan acaba es pren el thé preparat que diu li cura el fetge. Així ha de ser. Després pensa, quan li dóna un glop que els pobres d'ara endavant hauran de recórrer als hierbarajos perquè les autoritats de la salut van determinar que els antibiòtics es vendran només amb recepta mèdica. Aquests cabrons ja es van posar d'acord amb els que fan les medicines i els doctors. ¿Digues tu li diu a l'Firulaís. Què cliqueu mexicà tindrà per pagar un doctor que li doni una recepta on digui que necessita antibiòtics?. Doncs ningú. Però a mi m'importa un ou.

Quan tingui la infecció d'una cosa, millor li dic a la bruixa. Tu no ho saps, li diu a Firulaís. Quan jo era petit ¿saps que antibiòtic em van donar?: Puras pinches mosques bullides. Lela va caçar com unes vuit de les ALAZANA i després les va trobar a una gerra, i sense preguntar res m'ho van donar a prendre. Sant remei. Als minuts ja estava curat. Per mi, li torna a insistir a l'animal que em donin per indi mort.

Després, pren un diari que es va trobar ahir. Mira, li diu al Firulaís 2. El president Calderón diu que els que tenen atrapat a Mèxic són una bola de malfactors. Una minoria. Huuu ¡. I aquests merdes del Sol Azteca ja se li van anar a sobre. Ira; aquest Pelón amb cara de Chaplin de les tunes. És llavors que Aguza la seva mirada i li diu al Firulaís 2: Pablo Gómez. Aquest bou és un oportunista, des dels chingadazos de Tlatelolco aquí el vegada, mai se li acaba el verb. A més diuen tantes mentides. Jo si estic d'acord amb el que diu el president. Són una bola de malfactors dels que té segrestat al meu cliqueu país. Però tots eh ¡, no oblidis a cap eh? ...

Després, al parlar amb els gossos, busca el seu sac, després es col loca aquesta bufanda vermella o lila que es va trobar en un pot. Té una esquinçament d'estam, però no li importa. Es dóna una lleu rentada de feis, s'empolainen els cabells tal com ho està fent Firulaís 3. Pren el seu barret es l'introduïu i si de competir es tractés, de segur aquest vagabund asteca es chinga al rodamón de Beijing.
Diuen que ell molt aquí, que ja fins té la seva pàgina web. ¡Webón ha de ser. Què molt padrote, i que se les gasta només. Havia de veure l'estil que tinc. Perquè un habitant de la city que es preï d'haver nascut a la warrior, deu ser com jo. Educat, sempre cortès, com el cliqueu Kaliman. Galant amb les dones, tendre amb els nens i implacable amb els malvats ....


Bé cabrons, li diu a Firulaís 1, 2 i 3. Anem-nos a la verga ¡. I surten al carrer a buscar llaunes d'alumini, ampolles de vidre, papers que serveixin.

Una de tantes li va entrar tant coratge quan algun des d'un carro en moviment li va cridar: Adéu senyor Tlacuache ¡...

Se li va quedar veient com dient, ja estaràs sabó d'olor.

En el seu trajecte se li va acostar un nis de la Delegació disque per censar. Perquè ells necessitaven saber quants vagues hi ha a la ciutat. No mames Mike ¡. Pá que ho volen saber. Nomás no em toquis ¡, li va dir l'home dels tres gossos. Tot seguit es net les mans en un dels seus gossos, en senyal de fàstic tal com li va fer George W a William Clinton. És que aquests Gueye, no em vagin a contaminar, i la verda, jo no tinc pá comprar receptes. J a ja ja ja.


Original d'Alfredo Arrieta
Per elpueblodetierra.
Per elpueblodeletras.
Nec spe, nec metu
Estats Units Mexicans.
26 març 2010.