PALITOS

PALITOS


És una tarda del mes de gener i descobreixo que al carrer de Pla de Sant Lluís un jove noi vestit amb una Chamarro que intenta amagar la seva cara, presenta un llenguatge corporal de ple desgrat. I sembla que no li va ser suficient els quilos de merda que va haver de suportar per acabar l'any i començar de la mateixa manera.
Diuen els santeros iorubes que en els propers mesos succeiran coses que faran cintres les consciències de les persones. Des de la mort de pendejos importants fins tragèdies grosses. Jo no sé si aquests senyors tenen la capacitat de saber que el món val mare, o si són en veritat pitonissos que saben per endavant el que passarà.


A mi m'hauria agradat tenir un poder on pogués decidir sobre qui viu i qui mor. Per exemple si descobrís una escòria d'immediat s'aplicaria el meu pensament i aquest individu es destruiria a mesura que jo ho desitgés. Així els juro acabaria amb tant fill de puta que pulula pel món fent mal, apoderant-se de tot i sotmetent políticament als altres, aplicant-los imposicions que els seus purs ous van determinar i passant-se per l'arc del triomf les lleis, els drets humans i l'estat de dret, els bons costums, la moral.


Bé doncs el cas que avui et comento és que són les dotze de la nit i caic en son profund, ahir no vaig poder recordar res de res. Però ara rescato unes idees que van passar per la meva testa.


Em trobo en una fusteria esperant que em lliurin unes fustes que algú em va encarregar. Una senyora que té bigotis i una panxa prominent em assenyala un altero de vares que són les que em he de portar. Amarratge les vares i me les trobo a l'esquena, després surto als carrers i de moment recordo que sóc com aquestes mules que es passejaven pels barris portant els costats dues bigues enormes. Aquestes es venien per servir de suport als sostres de les cases.



Llavors aquí vaig i arribo amb un senyor que vaig conèixer quan tenia tretze anys. Era un fuster ros; debio de ser Michoacano. Arribava a la seva bicicleta i segons el que tinc present feia unes portes molt acabades, treia la seva garlopa i les polia i les polia, després els donava els acabats finals. Era un artesà molt bo en el seu treball. Llavors vaig arribar amb ell i li vaig entregar les vares. Em va dir que les fora posant de tres en tres.


Com eren uns bastonets molt delicats primer vaig pensar que em podien trencar si els manipulava de mal manera. El fuster em va ensenyar com fer-ho sense que patissin dany. Les va ordenar i posteriorment les va posar sobre un aparell i les vares per mitjà d'una banda que es movia amb electricitat van anar desapareixent. En un racó d'aquesta mateixa màquina vaig poder veure com les fustes es van anar transformant en uns petits sabatetes de color cafè. El fuster Güero va prendre un parell i me'ls va regalar. Em vaig asseure sobre un tamboret que encara no acabava i vaig començar a lligar les agulletes.


Amb els meus sabatetes nous elaborat amb la matèria primera dels palets vaig sortir al carrer a mostrar a les persones. L'inconvenient és que sempre van mirant per a altres parts i no s'adonen de les petites il.lusions.


Així que vaig arribar a una església. I aquests que jo no sóc una persona que recorre a senyar cada vegada que la calamitat fa estralls en la meva persona. Vaig descobrir un aparador dins de la mateixa església, vaig ficar la mà i vaig treure un aparell de sis botons grocs. Va ser llavors que es va acostar l'home que cuida les almoines i em va dir que aquest aparell se li podia posar a la guitarra i treure bells sons. Em va dir que si jo li posava aquest artefacte a aquella guitarra que alguna vegada em va comprar el meu pare el mateix Paco de Lucía es posaria vermell de coratge a veure els lindos acords i sons que jo faria.


Així ho vaig fer. De moment, assegut com dos metres més endavant hi havia un cantant de música pop al que li deien de noi la pilota. Emm anuel se'm va acostar per preguntar-me si no m'interessava a comprar un baix elèctric. El va buscar en una bossa i me'l va mostrar. Li vaig dir que no comptava amb prou diners per adquirir-lo. Després, va furgar en un dels seus butxaques i va treure un tabac de picada negra. Mirar l'aparell que jo havia aconseguit per la meva guitarra. Ho va prendre i va sortir del lloc després de fer la senyal de la creu ...


Original d'Alfredo Arrieta
Per elpueblodetierra
Nec spe, nec metu
Estats Units Mexicans.
03 de gener de 2010.